VOLPELL, [VOLPEY, VOLPEYL, VOLPEYLL] adj.

Covard.

"Tal es ardit entorn ça lar qui es volpey al campejar."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

"Dementre que lo sant hom stava denant lo prelat, e ell lo volch rependre, adonchs li falli ardiment, e fo volpeyl..."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles cap. 49, De ardiment e de volpelatge

"La pus avol costuma que hom pot aver es esser avar, e volpeyll es la millor que fembra pot aver."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 91 v, col. 1

"En consili ajats consell
Ab hom ardit e no volpell,
A consellar per bon capdell,"
Llull, Ramon Lo Consili I

"Per que ara dich que ventura fa via,
Que no y val ley, bondat ne cortesia,
Ne ser ardit, franch, valent sens fallir,
Ans lo volpell e l falç veureu florir."
Jordi de St. Jordi XII